Literatura italiana

Quan acabem de llegir una obra o veure una pel•lícula i ens ha agradat, sentim una sensació de plaer més o menys espiritual, perquè hem fet una bona tria, perquè les expectatives que teníem s’han complert, o hem passat una bona estona, ens ha omplert un buit, o ens ha solucionat un viatge en tren... i moltes altres respostes. O potser, si algú ens ho pregunta, la primera resposta què ens passa pel cap és: “perquè sí”. No cal anar més enllà per saber si alguna cosa ens agrada o no, de fet hi ha qui defensa la impressió més immediata, sense segons pensaments que la puguin espatllar.

No podem discutir pas els gustos o disgustos de ningú, tots els tenim i potser com més immediats més intensos; i malgrat tot, les sensacions primeres, si es queden aquí, no van més enllà, poden privar-nos d’altres maneres de gaudir de la literatura. En una primera aproximació a una obra que llegim o veiem ens movem en el domini del subconscient. El tema, els personatges, la història connectarà amb el nostre interior, amb les emocions, mancances, il•lusions, que en aquell moment tinguem més actives i que en un altre temps seran unes altres. És el mecanisme de la projecció, projectem la nostra subjectivitat, ens identifiquem positivament o negativament amb el comportament dels personatges, amb les seves motivacions, en les situacions amb la història sobretot quan ens toca alguna fibra que tinguem més sensible.

​

Sense voler menysvalorar la primera aproximació a una obra literària –pas ineludible− ni tampoc la lectura com evasió, pensem que val la pena no quedar-se sempre aquí, sinó veure què hi ha a l’interior, posar-nos en la pell del que l’escriu, quina és la tècnica, l' originalitat, com és que aconsegueix emocionar-nos o interessar-nos. Només així  podrem superar una de les mancances de la immediatesa, la seva volatilitat, i el nostre goig serà doble i durador.