Literatura italiana

Parece que han pasado siglos -al menos desde la perspectiva de la cultura y la mitología popular- desde que en 1961 el escritor siciliano Leonardo Sciascia publicara su novela El día de la lechuza y, como parte de las enconadas reacciones que el libro provocara, la democracia cristiana italiana se atreviera a afirmar, con esa tranquilidad que la caracteriza en sus declaraciones políticas, que en aquel país no existía una organización económico-criminal llamada mafia: si acaso, dijeron, lo que sobrevivía allá en la Sicilia profunda eran cofradías tradicionalistas que se regían por viejos códigos de honor.

L'autor, amb la seva fina ironia, juga a les notes finals dient que "si hi ha algun personatge o fet que tingui correspondència amb la realitat, és per casualitat", però la veritat és que seria massa casualitat per no ser real. De fet, ell mateix, en altres escrits, ha reconegut  la inspiració d'alguns personatges.

Per començar, el personatge del Capitano Bellodi està basat en un amic seu, l'oficial de carabiners Renato Candida. El general va escriure l'assaig Questa mafia (1956) que el mateix Sciascia li va publicar. [...]

A principis del segle XIX, Sicília té un boom econòmic a causa de la producció de cítrics: taronges i, en especial, de les llimones, arribant a ser l’exportador més important de fruita de tot Europa, superant l’horta de París i totes les produccions espanyoles. Al port de Nova York, l’any 1880 hi van entrar 2.500.000 caixes de fruita dolça procedent de Palerm. La ciutat començava a regar tota la seva horta i la terra va florir. La capital siciliana era una ciutat preciosa, envoltada de camps de llimoners, una joia de la Corona del Regne de les Dues Sicílies, governat pels Borbons fins a la unificació italiana (1871) i, posteriorment, del Regne d’Itàlia. 

Amb saviesa, delicadesa i sentit de l'humor Helena Attlee ens relata els orígens dels cítrics, de la gastronomia i del país, ens descobreix els secrets de l'horticultura i ens ofereix receptes tan senzilles com a suculentes. Les aromes, els colors, les textures, la llum i els paisatges que evoca són els fils d'una història daurada on civilització i naturalesa es reconcilien. Hi ha alguns moments especialment memorables, com el passatge en el qual ens explica com el sorgiment de la màfia a Sicília a mitjans del segle XIX està estretament relacionat amb els jardins de cítrics.