Literatura italiana
Italo Calvino: El baró rampant (1957)
Continuava explicant, sempre de manera diferent, la fi de nostre oncle natural, i a poc a poc va anar descobrint la connivència del cavaller amb els pirates, però, per frenar la immediata indignació dels ciutadans, hi va afegir la història de Zaira, gairebé como si Carrega li hagués confiat abans de morir, i així finalment els va fer commoure per la trista sort del vell.
De la invenció de soca-rel, crec jo, Cosimo havia arribat, per aproximacions successives, a un relat gairebé verídic dels fets. Li va sortir així dues o tres vegades; després, com que els ombrosencs no es cansaven mai d'escoltar la narració i sempre s'hi afegien nous oients i tots demanaven nos detalls, va veure's portar a fer- hi afegits, ampliacions, hipèrboles, a introduir-hi nous personatges i episodis, i d'aquesta manera la història es va anar deformant i es va tornar més inventada que no de bon començament.
Ara Cosimo tenia un públic que es dedicava a escoltar bocabadat tot el que deia. Va agafar el gust d'explicar, i la seva vida damunt dels arbres, i les caceres, i el bandoler Gian dei Brughi, i el gos Ottimo Massimo es van convertir en pretextos de relats que ja no tenien fi. (Força episodis d'aquestes memòries de la seva vida són explicats tal com ell els narrava davant les sol·licituds dels seu auditori plebeu, i ho dic per fer-me perdonar si tot el que escric no sembla verídic i conforme a una harmònica visió de la humanitat i dels fets.)
Italo Calvino (2017): El baró rampant. Educació 62. Traducció de Xavier Lloveras Puchercós. Capítol XVI Pàgines 216-217
Y ahí queda el corazón
como un tesoro,
como un secreto
que se esconde
entre las hojas.
Y dentro una canción:
"Cosimo quiere a Viola
mucho, mucho, tanto, tanto,
mucho más que tanto"
a Viola.
Vagabundo por los bosques
Llorando destrozado
Rechazando la comida
No quiero caracoles
A los grandes sollozos
Como de un recién nacido
Acudían los pájaros
Que antes me huían.
◄
1 / 1
►
José María Guelbenzu: Clásicos del siglo XX. Una invitación a la lectura. Una historia maravillosa, en El País (21 novembre 2002)
Esta es una historia maravillosa para cualquier lector. La historia de un hombre que rechaza todo lo que puede obligarle a salir de su mundo y decide vivir así, como un pájaro que no puede volar, en una metáfora imposible y fascinante, en una fantasía en la que el mundo es visto desde la perspectiva de la altura y con el buen sentido de la naturaleza mezclado con las inconsecuencias de un carácter irreductible, decidido y, finalmente, ingenuo, enfrentado al convencionalismo de su clase social y a la pragmática cazurrería del pueblo llano.
◄
1 / 1
►