Literatura italiana
Claus de lectura de La sustancia del mal (2016)
Trentino-Alto Adige
El Trentino–Alto Adige (en alemany Trentino-Südtirol) és una regió autònoma d'Itàlia amb un Estatut Especial. En realitat són dues províncies autònomes reunides formalment en una regió. Al Nord, hi ha zona de parla alemanya, Alto Adige o Südtirol, i al sud, hi ha el Trentino, de parla italiana (també algunes valls alpines són de llengua ladina, de la família retoromànica).
Geolocalització
El Bletterbach és un conegut barranc de l'Alto Adige que es troba als peus de la muntanya Corno Bianco, a prop del poble d'Aldino. És un lloc molt interessant des del punt de vista geològic perquè a les seves parets es poden veure els diferents estrats que han format les Dolomites amb abundants fòssils. El protagonista, per ressaltar-ne el caràcter fatalista o maleït, el defineix com: un cementeri prehistòric
Al capítol quart, Duecentottanta millioni d'anni fa, el narrador en fa una descripció molt millor que qualsevol web de turisme o de la mateixa wikipèdia:
Bolzano/Bozen és la capital del Tirol del Sud o Alto Adige. Té cent mil habitants dels quals el 74 % són de parla italiana, el 25% germà parlants i el 0,68% de llengua ladina.
Cles: poble on la gent creu que va fugir Werner, Herta i Annelise, però que van viure en un apartament propietat de Manfred a Merano.
La Croda dei Toni o Cima Dodici (Zwölferkofel en alemany) és una muntanya de les Dolomites orientals de 3.094 m.
Ortisei: és el lloc de la primera etapa de l'excursió de cap d'any al Refugi Vittorio Venero, en el Sasso Nero.
Ortles: on va tenir lloc l'accident del protagonista on van morir la turista alemanya i els socorristes.
Pontives (Vall Gardena): base del Socors Alpí dels Dolomites.
Sasso Nero: la família va el cap d'any al refugi Vittorio Veneto, en el Sasso Nero.
Siebenhoch: El poble on viu Jeremiah amb Annelise i Clara és imaginari, però segurament coincideix amb qualsevol poble de la zona.
Welshboden: El lloc on té la casa Werner, el pare D'Annelse, és també imaginari.
El Bletterbach era per tot arreu, l'atractiu pol turístic que bombejava diners a les venes de la comunitats locals. No solament Siebenhoch, que de fet era la més gran beneficiària d'aquells diners, ja que es trobava a dues passes del Centre de Visitants, però també el els pobles d'Aldino (en alemany Aldein), Salorno (en alemany Salurn) Cembra i Cavalese (que com es troben en la part trentina de la regió s'escapen a la regla del doble nom), Ora (que era encara en la província de Bolzano i per tant es deia Auere), Nova Ponente (Deutschnofen) i Nova Levante (Welschnofen) i tants d'altres minúsculs aglomerats de cases i petites esglésies (en dialecte local: Hittlen und Kirchln).
La zona al voltant de Siebenhoch són sis-mil hectàrees de terreny cobert de boscos i roques que formen part del parc natural del Monte Corno. Al centre del parc, sota el Monte Corno, és a dir el Corno Bianco (Weisshorn, en alemany), un cim de més de dos-mil metres. s`hi trobava un trencament de vuit quilòmetres de llarg i de quatre-cents metres de profunditat. Per allí transcorre el rierol que li dona el nom: Bletterbach.
La roca de la qual està formada la zona, i totes les Dolomites, és una estranya barreja de carbonat càlcic i magnesi, una mixtura fràgil a través de la qual les aigües del torrent han excavat una gorja que treu a la llum tones de fòssils. No és un simple barranc, el Bletterbach. El Bletterbach és un film, un documental a cel obert que té el seu inici fa dos-cents milions d'anys, en el període anomenat Permià, i arriba fins al Triàsic, cent milions d'anys després. Des de l'època de les grans extincions fins a les dels grans sauris.
En el Bletterbach hi ha de tot. Petxines, ammonites (com Yodi), restes de fauna i bèsties que fan esborronar i badar la boca per la seva meravella. Un zoo prehistòric concentrat en aquella gorja perduda (...)
 |  |  |  |  |
|---|---|---|---|---|
 |  |
Festa de San Nicolò o la Krampuslauf
Alguns països europeus, com Alemanya i Austria, celebren la Krampuslauf la nit del 5 de desembre. Consisteix amb una desfilada que comença amb l'arribada dalt d'un carro e San Nicolò que dona caramels al públic infantil.
A la posta del sol apareixen els Krampus o dimonis que persegueixen a la gent amb fuets i bastons.
Ötzi, l’home del gel
L'any 1991, dos excursionistes van trobar al Tirol del Sud el cos congelat d'un home.
El que semblava un accident alpí més o menys recent va esdevenir una gran troballa arqueològica perquè la mòmia pertanyia a un home del neolític que el glaç havia conservat en perfecte estat. Batejat amb el nom d'Ötzi, les investigacions científiques han determinat que, amb tota probabilitat, va morir assassinat.
Monument a la Victòria,
El Monument a la Victòria és un monument a Bozen, erigit per ordres personals de Mussolini després de l'annexió del Tirol del Sud, arran de la victòria en la Primera Guerra Mundial. Dissenyada per l'arquitecte Marcello Piacentini, va substituir l'antic monument austríac Kaiserjäger, derrocat entre 1926 i 1927. La seva construcció en estil feixista es va dedicar als "Màrtirs de la Primera Guerra Mundial".
Jaekelopterus Rhenaniaet
Jaekelopterus Rhenaniae† és una espècie extinta d'euriptèrid. Amb una longitud estimada de 2,5 metres, és un dels dos artròpodes més grans mai descoberts (l'altre és un animal similar a un milpeus, Arthropleura, tot i que no és clar quin dels dos animals era més llarg, com també passa amb l'altre euriptèrid Pterygotus).
Va viure fa aproximadament 390 milions d'anys, al període Devonià.