top of page

Cesare Pavese (1908-1950)

cesare-pavese_NoticiaAmpliada.jpg
cesare-pavese_NoticiaAmpliada.jpg

Cesare Pavese va néixer a Santo Stefano Belbo el 1908, en una família d’origen camperol, i va morir a Torí el 1950. Va estudiar lletres a la Universitat de Torí i es va doctorar amb una tesi sobre Whitman, iniciant aleshores un període fecund de traduccions que va durar fins el 1940, especialment de literatura anglesa i nordamericana. Durant aquest periode, va coincidir amb Leone Ginzburg, Norberto Bobbio i l’editor Giulio Einaudi, de qui es va convertir en un estret col·laborador en un equip mític que va comptar també amb els escriptors Natalia Ginzburg i Italo Calvino.

Cessés Pavese va pertànyer a la generació neorrealista italiana i va contribuir a la difusió dels novel·listes nord-americans tant a través de les seves traduccions d'Herman Melville, John Dues Passos, William Faulkner, John Steinbeck, Gertrude Stein (va traduir així mateix a James Joyce) com per la seva col·laboració en l'antologia Americana (1942), juntament amb Elio Vittorini. Així mateix, va sistematitzar els seus coneixements sobre literatura estatunidenca en La literatura americana i altres assajos (1951).

Enrique Aurora (2001): Cesare Pavese: entre el exilio y la infancia, en Espéculo, Revista de Estudios Literarios, Universidad Complutense.

Este artículo propone un análisis parcial de la producción del piamontés Cesare Pavese. El eje de lectura seleccionado, como ya lo sugiere su título, es el tema del exilio en su vinculación con otra constante temática en la obra del escritor italiano: la infancia y el retorno a los orígenes.

Carlos García Gual (2019): Sobre Cesare Pavese y sus Diálogos con Leucó, en Colofón, Revista Literaria.

"Pavese, no solo poeta y novelista, sino ensayista y editor, un intelectual comprometido, conocía varias mitologías, pero era muy consciente de que solo la de los griegos, al menos para los europeos, ofrecía una respuesta familiar a sus punzantes cuestiones."

Antonio Muñoz Molina (2019):  Pavese, años más tarde, en El País, Cultura.

"La verdadera impresión de las cosas inolvidables, dice Cesare Pavese, no sucede la primera vez que las encontramos, sino la segunda. Yo encontré por primera vez el diario de Pavese, El oficio de vivir, en Granada, cuando tenía 30 años. "

1 / 1

Please reload

bottom of page