Literatura italiana
Luigi Pirandello (1884-1936): Contes per un any
En fi, us ho imagineu? N’hi ha per tornar-se boig de veritat si no es pot esbrinar qui dels dos és el boig, si aquesta senyora Frola o aquest senyor Ponza, el seu gendre. Són coses que només passen a Valdana, ciutat desgraciada, calamitat de tots els forasters extravagants!
Boja ella o boig ell; no hi ha terme mitjà, un dels dos ha de ser boig per força. Perquè no és tracta de res més que d’això... Però no, és millor que ho exposem primer amb ordre..
Estic, us ho juro, seriosament consternat per l’angoixa que viuen des de fa tres mesos els habitants de Valdana, i poc m’importa la senyora Frola i el senyor Ponza, el seu gendre. Perquè, encara que és veritat que els ha tocat una gran desgràcia, no és menys cert que un dels dos, almenys, ha tingut la sort d’embogir i l’altre l’ha ajudat, i segueix ajudant-lo. Així que no s’aconsegueix saber, repeteixo, qui del dos està boig de veritat; i certament quin millor consol que saber-ho els podríem donar. I jo dic mantenir així, amb aquest malson un poble sencer, sense cap fonament per jutjar, per distingir entre fantasia i realitat us sembla poc? Una angoixa, una consternació perpètua.
Qualsevol que se’ls trobi un dia pel carrer sap que un dels dos està boig, els mira a la cara, els estudia, els observa, els espia i, res! No pot descobrir quin dels dos és el boig, ni on és la fantasia ni on és la realitat. Naturalment, en tothom neix la sospita maliciosa que tant val la realitat com la il·lusió, i que qualsevol realitat pots ser ben bé una il·lusió o a l’inrevés. Us sembla poc? Si jo fos el senyor governador, ara mateix, per la salut de l’ànima dels habitants de Valdana, faria fora a la senyora Frola i al senyor Ponza, el seu gendre.
"La senyora Frola i el senyor Ponza, el seu gendre", en Contes per un any, de Luigi Pirandello
Elementos para una cartografía de Cuentos para un año
Introducció molt completa sobre el autor, de Marilena de Chiara, a Cuentos para un año (I), de Luigi Pirandello. Edició de Nórdica Libros, 2011.
També es pot llegir un fragment del primer relat: El mantón negro.
Le novelle per un anno di Luigi Pirandello
Abans de la reunió del club
La senyora Frola i el senyor Ponza, el seu gendre
La senyora Frola" pot semblar una obreta còmica, però en realitat és una obra d'ironia fina i, a més, una mena d'alegoria de la filosofia pirandeliana.
Un dels temes cabdals de l'obra de Pirandello, que està molt clar en "la Frola", és la relativitat del coneixement o la impossibilitat de definir la veritat, perquè sempre està condicionada pel subjecte. Existeixen tants coneixements com persones que pensen, és a dir, la realitat no existeix independent de qui la pensa.
-
Qui és el boig?, el senyor Ponza o la senyora Frola?
-
Aquest relat és un exemple de "trama circular?, per què?
-
L'autor vol crear complicitat amb el lector i utilitza un recurs propi de la literatura oral. Quin recurs és?
El títol
Un altre dels temes pirandelians és la seva oposició entre vida i forma.
Segons Pirandello, "La vida és un flux continu que intentem d'aturar, de fixar en formes estables i determinades, dins i fora de nosaltres (...) Les formes, en les quals volem aturar, fixar en nosaltres aquest fluxe continu són els conceptes, els ideals que volem servir coherentment, totes les ficcions en les quals creiem".
Les formes serien el conjunt de convencions socials que paralitzen el flux de la vida. La persona es troba impossibilitada a expressar-se ella mateixa i es troba obligada a portar una màscara que amaga el seu veritable ésser. Davant d'aquesta contradicció es pot reaccionar de tres maneres diferents: la humorística-irònica, la dramàtica i la passiva. La primera consisteix a acceptar irònicament la impossibilitat de conèixer-se a un mateix; la consciència dramàtica de la contradicció desemboca en alguns dels personatges pirandelians en la bogeria com a fugida o en el suïcidi com a impotència; i la reacció passiva consisteix en acceptar resignadament el dilema i aprendre a viure amb ell.
-
En el relat hi ha dues maneres de reaccionar davant de la contradicció entre les convencions socials i la personalitat individual. Una seria la del narrador i l'altre, la del Chiarchiaro. A quines correspondrien, segons la classificació de Pirandello?
-
L'estructura del relat es considera clàssica (introducció, nus i desenllaç). Hi estàs d'acord? Quin és el nus? Hi ha un desenllaç?
Un dia (1936)
Una giornata (1935) és un dels darrers relats fets pel nostre autor que va morir un any després. En aquest període es va acostar al surrealisme i aquest relat n'és una mostra.
-
La crítica ha ressaltat com l'escriptor intenta transmetre l'angoixa del personatge narrador al lector. Creus que ho aconsegueix? Com?
-
Un altra característica del relat és la utilització del temps, gairebé sempre en present, tret d'unes poques ratlles on fa un salt en el passat. Quin és?
-
Un altre punt destacable és el ritme. No és el mateix en tot el relat, sinó que, mitjançant les el·lipsis, l'accelera en una part de la narració. Quina és?
El ratpenat
Com en els altres relats, si llegim una mica entre línies, veurem que l'autor parla d'altres coses més enllà de la història o que la història és un pretext per tractar els temes que el preocupaven.
En el cas d'El ratpenat, el conte és una excusa per parlar de teatre i realitat (o, potser, de realitat i literatura), criticar el teatre dominant en l'època i oposar la seva concepció del teatre.
-
Quina podria ser la seva visió del teatre?
-
Estaríem d'acord amb la frase del personatge Faustino Perres: "Un element de la realitat causal no es pot introduir en la realitat creada, essencial , de l'obra d'art".
-
Encara que el narrador extern utilitza la tercera persona gairebé en tot el conte, hi ha dos moments en els qual entra en la història i canvia a primera persona. Quina funció té això? Què aconsegueix?
-
En aquesta "novella", a diferència dels altres que hem llegit, no hi ha pràcticament descripció dels personatges, sinó que els "veiem" a travès del que diuen i de com actuen. Un dels personatges clau és el Faustino Perres. Com ens el presenta l'autor? Quina idea ens en fem d'ell? Per què en el desenllaç "retira la seva comèdia"?