Literatura italiana
Antonio Tabucchi (1994): Afirma Pereira
IX
Pereira se'n va anar a la seva taula i es va asseure enfront del seu company. Silva li demanà si volia un gotet de vi blanc i ell va fer senyal que no amb el cap. Va cridar el cambrer i va demanar una llimonada. El vi no em convé, va explicar, ho diu el cardiòleg. Silva va demanar una triuta de riu amb ametlles i Pereira un filet a la Strogonoff, amb un ou escumat al damunt. Van començar a menjar en silenci, i després, en un moment determinat, Pereira va demanar a Silva què en pensava de tot això. Tot això què?, va preguntar Silva. Tot, va dir Pereira, el que està passant a Europa. Ah, no t'amoïnis, va replicar Silva, aquí no som a Europa, som a Portugal. Pereira afirma que va insistir: sí, afegí, però tu llegeixes els diaris i escoltes la ràdio, ho saps què hi passa a Alemanya i a Itàlia, són fanàtics, volen passar el món a sang i foc. No et preocupis, va dir Silva, són lluny. D'acord, va reprendre Pereira, però Espanya no és lluny, és a quatre passes, i tu saps què hi passa a Espanya, és una carnisseria, i tanmateix hi havia un govern constitucional; tot per culpa d'un general que és un rosegaaltars. Espanya i tot és lluny, va dir Silva, nosaltres som a Portugal. Potser sí, va dir Pereira, però aquí tampoc no van bé les coses, la policia es creu l'amo del món, mata la gent, hi ha escorcolls, censures, això és un estat autoritari, la gent no compta per res. Silva se'l va mirar i va deixar la forquilla. Escolta'm bé, Pereira, va dir Silva, tu encara hi creus en l'opinió pública?, doncs bé, l'opinió pública és un truc que s'han inventat els anglosaxons, els anglesos i els americans, són ells que ens estan emmerdant, i perdona l'expressió, amb aquesta idea de l'opinió pública, nosaltres no hem tingut mai els seu sistema polític, no tenim les seves tradicions, no sabem què són les trade unions, nosaltres som gent del Sud, Pereira, i obeïm a qui crida més, a qui mana. Nosaltres no som gent del Sud, va objectar Pereira, tenim sang celta. Però vivim al Sud, va dir Silva, el clima no ens afavoreix les idees polítiques, laissez faire, laissez passer, són fets així, i a més escolta, et dic una cosa, jo ensenyo literatura i de literatura hi entenc, estic fent una edició crítica dels nostres trobadors, les cançons d'amigo, no sé si te'n recordes de la universitat; doncs bé, els joves marxaven a la guerra i les dones es quedaven a casa a plorar, i els trobadors recollien els seus planys, manava el rei, comprens?, manava el qui manava, i nosaltres sempre hem tingut necessitat d'un que manés, encara ara en tenim necessitat. Però jo sóc periodista, va repllicar Pereira. I axiò què vol dir? Doncs vol dir que haig de ser lliure, va dir Pereira, i informar la gent de manera correcta. No hi veig el lligam, va dir Silva, tu no fas articles de política, tu et cuides de la pàgina cultural. Pereira també va deixar la forquilla i es va posar els colzes a la taula. Ets tu qui m'ha d'escoltar bé, va replicar, imagina't que dema es mor en Marinetti, el tens present en Marinetti? Vagament, digué Silva. Doncs bé, digué Pereira, en Marinetti és una carronya, va començar cantant la guerra, ha fet apologia de les matances, és un terrorista, va aplaudir la marxa sobre Roma, en Marinetti és una carronya i cal que jo ho digui. Vés-te'n a Anglalerra, va dir Silva, allà podràs dir-ho tant com vulguis, tindràs un munt de lectors. Pereira es va acabar l'última mossegada del filet. Me'n vaig al llit, va dir, Anglaterra és massa lluny.
Antonio Tabucchi (1994): Estima Pereira. Edicions 62. Capítol IX.
Abans de la reunió del club
Previ a la lectura
-
Afirma Pereira és una obra que té molta vigència en l’actualitat. Han passat molts anys des de l'època de Pereira, però, igual que a ell, profunds canvis tenallen actualment la societat.
-
L'acció es desenvolupa a Lisboa l'any 1938. Ja fa cinc anys que l'Estat Novo, la dictadura salazarista ja és al poder. Gairebé se senten les canonades de la guerra civil espanyola. Europa està a punt de ser el camp de batalla d'una altra guerra mundial.
-
El personatge Pereira dóna instructives lliçons per al periodisme present. Sí, vivim en democràcia, però no per això deixa d'haver-hi pressions per als qui informen.
-
Al llarg de la novel·la apareixen molts escriptors del segle XIX o contemporanis de Pereira, com Mauriac, Alphonse Daudet, Bernanos, Rilke, Maiakovski, Marinetti o D`Annunzio, representants de diferents tendències literàries.
-
Però són Federico García Lorca i Fernando Pessoa els que representen, per a Pereira, l’avantguarda espanyola i la modernitat portuguesa.
-
Tota l'obra és una guia per caminar per Lisboa: Pereira es passeja, entre altres llocs, per la Baixa i el Barri Alto, agafa el tramvia 28, puja al mirador de Santa Luzia, al castell i a l'església de Graça i entra a la Llibreria Bertrandi i al Cafè Brasileira.
-
Tabucchi ens mostra detalls de la vida de la ciutat i dels seus habitants (mitjans de transport, jardins, balnearis, habitatges, restaurants, i, fins i tot, receptes de cuina).
-
El compromís civil i l'ambient de misteri que figuren a les últimes obres ja apareixen en Afirma Pereira.
-
Altres elements de les seves novel·les són l’autoreflexió, l'interès per l'ésser humà, la metaliteratura i la recerca de formes literàries no convencionals. Afirma Pereira, a més, suposa un retorn a l'interès de l'autor per l'anàlisi de la història del segle XX a través d'una trama novel·lesca lineal i cohesionada per a aprofundir en la repressió del feixisme.
Durant la lectura
-
Quin sentit té la repetició, com una lletania, de l'expressió Afirma Pereira, que, a més, dóna nom al títol?
-
Pereira és realment un periodista que viu informat de què passa en l'actualitat? Com és la seva evolució? És una evolució coherent?
-
Es pot qualificar Pereira d'un personatge rodó? N'hi ha d'altres a l'obra?
-
La ciutat de Lisboa és un personatge més?
-
El tema és explícit i local o ambigu i universal?
-
Hi ha una trama única?
-
Qui és el narrador? Quin punt de vista s'adopta a l'obra?
-
El començament atrapa? Té els elements típics d'una bona introducció?
-
I el final? Presenta alguna sorpresa que arrodoneixi la novel·la?
-
Tabucchi crea un estil literari propi, mitjançant l'ús de diferents tècniques literàries (sintàctiques, signes ortogràfics, formes del discurs...). Quines característiques presenta aquest estil a Afirma Pereira?