Literatura italiana

TEMES

• Alguns dels dolors i temes de la poesia de Pavese són la soledat, la nostàlgia, la dona, el desamor i la geografia. Tots ells relacionats entre si.

• Una de les constants recurrents es condensa en la frase "l'uomo suolo" que és utilitzada com a paral·lelisme introductori de molts versos. Aquest home perdut que només pot trobar sentit a la vida en "la donna".

 

Val la pena estar sol, per estar cada vegada més sol?

"(...) Caldria aturar una dona

i parlar-li per anar a viure junts"

​

• La geografia és la imatge de tot allò que ens impedeix ser. Els turons que conformen les Langhe són omnipresents en tota la seva obra. Són els límits opressius que ens impedeixen veure el mar, símbol de la felicitat, de la vida lliure:

 

Hi ha el mar més enllà dels turons grocs,

més enllà dels núvols. Dies terribles

de muntanyes onejants crepiten en el cel

i esfonen abans del mar

​

• El paisatge, la terra són les imatges que encarnen a la dona com a ideal de bellesa:

 

les olives de la teva mirada

endolceixen el mar

​

o de contradicció:

 

Terra roja, terra negra

o del desamor:

Ets un clos silenci

intacte, ets els llavis

i els ulls buits. Ets la vinya

​

RECURSOS

• Pavese, utilitza la llengua col·loquial, sòbria, amb poques imatges.

• Els seus versos són generalment llargs, sobretot a Lavorare stanca, i poden semblar prosa retallada, sense la reducció sintàctica de la poesia; però amb les seves repeticions paral·lelismes i la musicalitat buscada (o innata) li atorguen la seva condició de lírica.

• La seva poesia es posiciona enfront de la dels coetanis, anomenada "hermètica" i caracteritzada per una lírica estilitzada, carregada d'imatges, difícil d'endevinar-ne l'anècdota, les claus íntimes. Ell mateix ha escrit:

 

"m'he habituat a considerar tota classe de llengua literària com un cos cristal·litzat i mort, només a cops de transposicions i empelts del llenguatge parlat, tècnic i dialectal es pot fer córrer de nou la sang i viure la vida"

​

• El poeta prescindeix de la rima, la considera ja trillada i paròdica, tampoc li preocupa massa la llargària dels versos, que la varia a conveniència, tot i que predominen els versos de dotze síl·labes. Són, però, molt treballats amb unes cadències musicals que instintivament es reconeixen com a poesia, quan és recitada. Aquest ritme, generalment ho aconsegueix amb una alternança de paraules planes (que tenen l'accent en la penúltima posició). Per exemple:

 

Il ragzzo spiva l'amri dei gtti (Avventure)

Terra rossa, terra nera

Traversare una strada per scappare de casa

(Lavorare stanca)

​

• És de destacar, també, que els seus poemes gairebé mai acaben en una paraula aguda.

​​

ETAPES

La crítica distingeix dues etapes en l'obra del poeta piemontès que coincideix amb els dos reculls: Lavorare stanca i Verrà la morte i avrà i tuoi occhi.

    Lavorare stanca (1936)   

 

A aquest primer llibre, malgrat que el mateix autor va avisar de la dificultat de trobar una unitat temàtica ("una jerarquia de moments") es poden destacar uns temes i unes constants formals que el  caracteritzen.

​

• Predominen els versos llargs i la tercera persona poètica (un narrador extern):

 

Traversare una strada per scappare di casa

lo fa solo un ragazzo, ma quest'uomo che gira

tutto il giorno le strade, no è più un ragazzo

e no scappa dei casa.

​

• Alguns poemes pertanyen a l'anomenada "poesia relat", com l'anterior i el titolat "Avventure", que ja en el segon vers ens diu que un noi ha caigut de la teulada.

 

Sulla nera collina c'è l'alba e sui tetti

s'assospicono i gatti. Un ragazzo è piombato

giì dal tetto stanotte, spezzandosi il dorso

​

• Són poemes que expliquen històries, però contades d'una manera diferent d'un relat, moltes vegades cal deduir-la de darrere dels versos i les repeticions que donen entitat lírica.​

​​

    Verrà la morte i avrà i tuoi occhi (1951)    

 

Aquest segon recull està dividit en dues parts: La terra e la morte i Verrà la morte i avrà i tuoi occhi. La primera va ser publicada el 1947 i la segona és el seu testament poètic i va veure la llum després de la seva mort.

Amb relació a la forma, hi ha alguns elements que el diferencien del primer.

​

• La majoria de poemes estan escrits en primera persona poètica i van adreçats a una segona, la dona, com objecte de desencís, de desamor, de patiment, absència, de nostàlgia. Tenim com a excepció "La casa" on torna a utilitzar la tercera persona com a la primera tapa ("L'uomo solo ascolta la voce calma").

• No trobem cap "poema relat", en aquesta darrera etapa hi ha un treball de destil·lació poètica, amb versos curts i amb imatges de gran bellesa.

 

L'espiral de l'alba

respira en els teus llavis

amb fons de carrers buits

​

• Són, en la seva majoria, uns poemes d'amor.  L'amor, feliç i lluminós d'un temps,

 

Ets la llum i el matí

​

ara s'ha perdut:

 

És fosc el matí que passa

sense la llum dels teus ulls

​

El desamor és silenci i foscor:

 

En el cor hi tens silenci

paraules engullides. Ets fosca

Per tu l'alba és silenci

​

• Identifica l'estimada amb la geografia (le colline, la brulla campagna, la vigna...), amb la bellesa de la terra i amb el seu "silenci buit" que coincideix amb el silenci de l'amor no correspost.

• L'amargura de l'amor no correspost es converteix en apel·lació pejorativa:

 

Ets àrida com el mar

com d'un escull el fruit

​

O com una associació tràgica

 

Ets la terra i la mort.

La teva estació és el silenci

i la foscor. No viu

res més de tu

i l'alba és remota

​

que té el seu punt més alt en el poema que dóna nom al llibre, on podem interpretar que el poeta li diu a la seva estimada que l'únic sentit de la vida és la mort. I que "tindrà els teus ulls", una mort desencadenada pel desamor, pel rebuig.